El projecte de construcció del nou teatre desenvolupa un teatre a la italiana amb amfiteatre i platea. La limitació que ens imposa l'emplaçament és l'escassa amplària lliure –al voltant de 10,5 m- de la seva planta rectangular; en canvi té l'avantatge de donar a via pública en els seus extrems oposats.
Aquesta limitació d'amplària impossibilita fer un corredor de comunicació en planta al costat de la mitgera per enllaçar, a través de l'escenari i la platea, els dos cossos d'edificació al carrer Pont i al passeig Sant Joan.
Així mateix, l'esmentada limitació d'amplària a l'escenari –més si volem ampliar la seva boca- obliga a disposar les galeries laterals el més estretes possibles i, en conseqüència, impedeix col·locar el contrapesat en els laterals d'aquesta com és habitual.
El projecte resol aquesta problemàtica fent la sortida d'emergència de la platea per sota de l'escenari fins a aconseguir l'entrada d'artistes al passeig Sant Joan, disposant en aquest recorregut el camerino de figures que, d'aquesta manera tindrà accés directe des de la platea per a les visites posteriors a la funció.
Per la seva banda, a la pinta es dona un gir als tirs per instal·lar les àncores a la paret del fons de l'escenari i guanyar tota l'amplària possible de boca (7,8 m.).
S'ha guanyat tot l'espai possible per al foyer-bar d'accés al carrer del Pont, recinte a doble alçada que se li ha donat al porxo de transició en la seva trobada amb la via pública on es situa la taquilla. Per aconseguir aquest espai de foyer-bar s'ha traslladat l'actual escala classicista a la mitjera
i els serveis de platea a la planta soterrani deixant en planta baixa únicament l'aseo per a espectadors de mobilitat reduïda, el guarda-roba i l’ascensor adaptat per pujar el públic a les plantes superiors.
Aquest cos d'edifici amb façana restaurada al carrer del Pont necessita doble escala –una de les quals s'ha fet protegida- que s'han ubicat adossades a les mitgeres per a, unificant el volum central, donar tota la sensació d'espai possible.
A la platea se li ha corregit el pendent col·locant-se totes les butaques al centre i al portell amb el que s'aconsegueix una visió idònia de l'escenari que s'eleva 1,05 m sobre la primera fila.
Donar l'elevació adequada a l'escenari resolent la disjuntiva d'aconseguir una visió d'aquest sense minvar el fil intangible que integra espectador i actor s'aconsegueix –amb la rampa fixa d'1,6 m situada a la dreta de la corbata, amb la petita inclinació d'aquesta (3%), i amb la contrapendent que es dona a l'espai que queda des de la primera fila a la mateixa -. D'aquesta manera s'aconseguirà la sensació que l'obra es desenvolupa al nivell de l'espectador sense perjudici de la seva bona visió.
Per les seves dimensions (23,5 X 11 X 9 m = 2.326,5 m3 per a 200 m2 d'audiència, creiem, que l'acústica de la sala serà excel·lent sense necessitat de fals sostre acústic. Per a major claredat en les reflexions el projecte preveu acabat "viroc" en la coberta, "pladur" absorbent en els fons posterior del pati de butaques, i pantalles de reflexió de fusta en els laterals de la part posterior de la sala. El temps de reverberació previst és d'1,1 s.
En el cos edificat del carrer Pont s'ubiquen en planta amfiteatre els serveis d'aquesta planta i el segon nivell del foyer obert a la planta baixa.
En la primera planta es situa la nova sala-cafè –de les mateixes dimensions que l'actual- però equipada amb els mínims elements escenogràfics i galeria superior, el despatx de direcció, la sala de reunions, dos serveis per a homes i dones, i un petit arxiu que dona ala sala de reunions.
Des del replà de l'escala que puja a aquesta planta primera s'accedeix –amb accés restringit- a les galeries i ponts situats sobre platea on es situen també els llocs de control de llum, so i de traducció simultània per a determinats tipus d'actes. Els esmentats ponts tenen l'alçada necessària per a completar la il·luminació de la corbata – des d'on s'aconsegueix a veure la totalitat de l'escenari i la major part del teló de fòrum- és idònia per ubicar els canons de llum des d'on es podran emmarcar les primeres files.
Totes aquestes instal·lacions tècniques situades sobre la sala i comunicades com s'ha dit amb el cos d'edifici del carrer del Pont, es connecten a la vegada amb les galeries d'electricistes de la torre escènica i aquestes, òbviament, amb l'escenari i la pinta. Els dos passos que en aquestes galeries creuen el mur de separació entre la sala i la torre de tramoia disposaran de porta tallafocs i guillotina metàl·lica ruixada igual que el teló d'acer.
La segona planta del cos de l'edifici del carrer del Pont no és de pública concurrència ja que només s'ubica en aquesta planta una àmplia aula per a classes d'interpretació amb els seus serveis corresponents: vestuari i despatx/magatzem. També dóna al replà d'aquesta escala l'accés a la galeria de la sala-cafè.
Al terrat d'aquesta part de l'edifici s'han situat la maquinària de calefacció, caldera de gas, placa solar, quadre elèctric de clima, antena TV etc.
A la part de l'edifici sobre rasant amb façana al Passeig de Sant Joan s'ubiquen els camerinos generals en plantes 1a i amfiteatre. Actualment els dos camerinos existents es distribueixen generalment per sexes ja que només disposen d'una dutxa per planta; ara hem disposat ambdós camerinos amb dutxa en cada planta a més a més d'un servei amb WC i lavabo perquè ambdós camerinos puguin ser mixtes de 12 a 15 artistes cadascú, d'aquesta manera es podran estalviar costos –ja que poques són les actuacions que requereixen més personal- alhora que seran més grats d'utilitzar perquè la companyia sempre prefereix estar junta.
En aquest cos d'edifici s'ha aprofitat la possibilitat de no tenir colmatada l'ARM per ubicar una segona planta destinada també a aula sense ús específic i, al terrat situar un altre recinte de maquinària per a ACS i caldera de gas amb suport d’energia solar.
El Codi Tècnic i el REBT obliguen a disposar de doble escomesa elèctrica; no obstant això, en el nostre cas pensem també a disposar doble escomesa de gas ja que han d'existir producció d'ACS en cadascun dels terrats i pensem que serà més idoni tenir doble muntant de gas i doble alçada que una canonada horitzontal de difícil accés creuant la sala i la torre de tramoia per enllaçar els terrats esmentats.
A la part baixa d'aquest cos d'edifici amb façana a Passeig Sant Joan tenim també l'accés de decorats a la xàcena; aquest es realitza amb una doble porta de 3,1 m d'amplària per 2,9 m d'altura que aïlla l'escenari del soroll del carrer. La xàcena compta també amb un petit aseo d'emergència per a actors i una cambra de neteja, i a ella s'accedeix des dels camerinos i des del soterrani, disposant també d'un muntacàrregues per a decorats de 3,5 x 1,4 m de caixa que la comunica amb el soterrani.
El soterrani és la planta –actualment no existeix- que enllaça tot l'edifici i on se situen les dependències de suport a l'activitat a més dels serveis de platea. Com es conserven les mitgeres existents s'ha procurat –en la mesura que sigui possible- retirar d'aquestes els murs de contenció per evitar recalçats i reduir costos.
El soterrani té sortides oposades a ambdós carrers i a la seva zona restringida al públic trobem els magatzems, la trapa, els vestuaris, tallers i despatxos per al personal de sala i d'escena, exclosos els actors. El magatzem de vestuari s'ha dimensionat generosament pensant en el futur, i el de manteniment està pensat per a les llums, paper higiènic, lluminàries ferramentes etc de l'edifici al marge de l'equipament escènic. En el soterrani s'ubica també un magatzem tancat per a il·luminació escènica i el magatzem general de decorats, on una de les seves parets compta amb l'equip necessari per poder pintar telons: corró de penjar, pica, armari de pintures i magatzem de taulers i, separat per una cortina per evitar la pols, el taller general amb banc de fuster, armari d'eines, taula gran desmuntable i despatx amb taula de disseny i arxiu de plànols. També s'ubica en aquesta planta, junt l'escala a xàcena, un despatx per a escenògraf i regidor.
La cambra elèctrica la hem ubicat en el DDG de la planta soterrani per reduir el recorregut de les línies.
Hi ha dos ascensors –un a cada cos de l'edifici- adaptat el del públic practicable el d'actors; aquest últim té botonera amb clau per baixar al soterrani ja que s'obre directament al camerino de figures, permetent d'aquesta manera que també un actor o intèrpret de mobilitat reduïda pugui ser figura d'espectacle.
